Citació

Una definició d’aprenentatge mòbil

UNESCO logotip
«Mobile learning is learning that occurs in or outside of a classroom or formal education setting, is not fixed to a particular time or place, and is supported by the use of a mobile device. Mobile devices range from standard mobile phones to tablet devices and include personal digital assistants (PDAs), MP3 players, flash drives, electronic-book readers (e-readers) and smartphones (UNESCO, 2011).»

[Font: UNESCO. Turning on mobile learning in Europe. Illustrative Initiatives and Policy Implications.  2012. Disponible a <unesdoc.unesco.org>]

Anuncis

Conceptes generals sobre aprenentatge amb mòbil

L’aprenentatge amb mòbil, també anomenat m-learning, és el concepte utilitzat per referir-se als ambients d’aprenentatge basats en tecnologia mòbil, i enfocats a impulsar i millorar els processos d’aprenentatge. Aquest terme pretén introduir innovacions tecnològiques, però no només es vol referir a la transmissió d’informació en la qual l’alumne és consumidor, amb el mòbil, de continguts elaborats pel professor.

Els dispositius mòbils s’han convertit en eines comunes, que ofereixen una àmplia gamma d’aspectes que poden incloure la docència i l’aprenentatge, amb la qual cosa els estudiants poden contribuir més activament al desenvolupament d’innovadors usos de la tecnologia, ja que es barregen amb altres aspectes de les seves vides en l’aprenentatge espontani, l’ensenyament de pràctiques i  la intersecció amb la vida quotidiana.

«[…] el aprendizaje móvil puede ser ampliamente definido como “la explotación de tecnologías ubicuas de mano, junto con las redes de teléfonos inalámbricos y móviles, para facilitar, apoyar, mejorar y ampliar el alcance de la enseñanza y el aprendizaje” (MoLeNet, 2009).»

»[…] MLearning, es la adquisición de cualquier conocimiento y habilidades mediante el uso de la tecnología móvil en cualquier momento y lugar (Geddes 2009)»

[Extret de: <redeforeu.blogspot.com.es>]

Els dispositius mòbils es poden definir com a petites computadores de la mida d’una butxaca amb capacitat de processament, connexió a Internet i memòria. Poden ser telèfons intel·ligents, tauletes tàctils, PDA, rellotges intel·ligents, etc.

Els sistemes operatius de tauletes tàctils i telèfons intel·ligents més generalitzats són els següents:

  1. Android 84,7% (a Espanya aquest percentatge arriba fins al 90,8%)
  2. iOS 11,7%
  3. Windows Phone 2,5%
  4. BlackBerry 0,5%
  5. Altres 0,6%
  6. Firefox OS
  7. Ubuntu Touch

Font: <http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_operativo_m%C3%B3vil>

Ja hem destacat els avantatges més importants de l’ús de tauletes tàctils a una entrada anterior, Ús de les tauletes tàctils en educació: avantatges. Les característiques més importants de l’aprenentatge amb mòbil i les seves capacitats són les següents:

  • Llibertat i flexibilitat d’aprenentatge (el que l’estudiant vol, quan ho vol).
  • Ús de jocs de suport en el procés de formació; per a la creativitat i la col·laboració.
  • Independència tecnològica dels continguts (no estan fets només per a un dispositiu concret).
  • Totes les activitats en línia, globals, estan disponibles en el dispositiu mòbil.
  • Navegació senzilla i adaptació de continguts al dispositiu i a la connexió.
  • Accés immediat a dades, avisos i comunicació amb contactes.

L’aprenentatge obert o l’ensenyament flexible pren protagonisme amb l’aprenentatge amb mòbil. Aquest aprenentatge dóna una importància especial a la construcció de coneixements i al desenvolupament d’habilitats de manera autònoma per part de l’estudiant.

Via: Redefor Europa
<http://redeforeu.blogspot.com.es/2013/01/mobile-learning.html>

Un exemple pedagògic d’ús dels telèfons mòbils dins l’aula

Quan pensem en la metodologia que es pot fer servir dins una aula plena d’alumnes amb els seus mòbils ocults dins les butxaques, l’únic límit és la imaginació del professor.

Encara que normalment els alumnes es distreguin mirant els seus telèfons d’amagat quan allò que haurien de fer és escoltar el professor, podem girar la situació a favor del docent si, en comptes de renyar els alumnes, ens adonem del potencial i de l’atractiu de la situació que desaprofitem.

Hi ha qui aconsegueix fer la transició entre el problema i la solució incorporant aquest últim a les files dels avantatges, com succeeix amb aquelles empreses que contracten els pirates (hackers) que aconsegueixen rompre’n els tallafocs (firewall) i atacar-les, amb resultats desastrosos econòmicament i empresarial. Algú va ser el primer a adonar-se de les capacitats extraordinàries d’aquell pirata, sovint tan jove que ni tan sols se’l pot empresonar, i li va oferir un pacte de no agressió i una nòmina suculenta.

Una cosa semblant pot aplicar-se al món educatiu, ple d’eines que no fa gaire temps enrere ens haurien semblat futuristes. Una tauleta, un telèfon mòbil i una connexió a Internet i el món sencer resta als peus d’infants de 10 anys.

Per poder dir que es produeix un autèntic aprenentatge dins una situació s’han de satisfer les necessitats de les dues parts de la situació pedagògica dins l’aula; sovint comprovarem que la classe no acaba quan sona el timbre per partir cap a casa o cap al descans entre classes, perquè l’eina acompanya els alumnes al pati, a l’esplai, a casa, al bus, als cafès on es troben els estudiants, i l’interès de la matèria perdura per un temps indefinit, ja que la curiositat no s’acaba mai i les fonts són gairebé inexhauribles. Aquesta immensitat de dades pot arribar a arruïnar el procés d’aprenentatge, tot just per saturació d’informació.

Per fer de distribuïdor i filtre de bones pràctiques encara hem de menester un instructor; el professor que guia, tria i selecciona allò que de debò interessa a cada moment i a cada fase d’aprenentatge. Tenim molts exemples de com fer servir un telèfon dins una aula i més enllà d’aquesta. Aquí en mostrem un que ens ha agradat especialment; es diu Build a body. L’hem trobat dins: GuiaMobLearning Fundación Telefónica, punt 02. Modelos pedagógicoa Asociados al Mobile Learning., Estadio 2

Estadio 2.3

Estadio 2