Enllaç

Ajuda per comprovar la idoneïtat d’una app

De vegades ens pot sorgir el dubte de si les aplicacions mòbils són les adequades per a la nostra tasca docent. Ho podríem solucionar estant sempre a l’última de totes les aplicacions mòbils, la qual cosa ni és operativa ni és fàcil, i gosaríem dir que tampoc no és possible…

El treball de Sísif

En lloc d’aquesta angoixa de pretendre estar sempre absolutament actualitzat, us recomanam  fer una mica de reflexió sobre el motiu que us empeny a  triar unes apps o d’altres: és la pura inèrcia?, o realment heu arribat a la conclusió que és la vostra millor opció?

Com a suport a aquesta reflexió, us oferim una adaptació en català de The great app checklist. Podeu consultar aquesta adaptació aquí.

Es tracta d’un document que inclou una llista de diversos elements relacionats amb l’ús d’aplicacions mòbils en la tasca docent, agrupats per aspectes com ara: el propòsit, la privacitat, l’adequació, etc. Serveix per guiar-vos a l’hora de determinar si l’aplicació mòbil en qüestió és bona per als objectius que us heu marcat com a fita.

Anuncis

Falsos Amics

ico_androidico_apple

Aquesta aplicació ha estat desenvolupada pel Servei de Llengües de la UAB; a la web de notícies d’aquesta universitat llegim el següent:

Falsos Amics és una app que mostra parelles de paraules en diferents llengües romàniques que s’escriuen pràcticament igual però que volen dir coses diferents. Aquestes paraules, que sovint ens fan caure en un parany lingüístic, són els falsos amics.

L’aplicació mostra llistes de falsos amics contextualitzats perquè puguis deduir-ne el significat tot activant mecanismes d’intercomprensió lingüística. Les llengües del joc són les següents: català, castellà, francès, italià, portuguès i romanès.

Aquí teniu una captura d’alguns falsos amics de la parella català/italià:

falsos amics

Disseny i pertinència: fàcil i accessible; és com un joc

Qualitat i seguretat de la informació (estabilitat): alta

Prestació de serveis: sense publicitat

Altres: gratuïta

Arbolapp

ico_androidico_apple

Com podem llegir a la web <arbolapp.es>:

«Arbolapp es un aplicación gratuita basada en la investigación del Real Jardín Botánico del CSIC que te ayudará a identificar los árboles silvestres de la Península Ibérica y las Islas Baleares

 A la guia d’ús de l’aplicació ens aclareix, a més, que se centra en la unitat biogeogràfica formada per Andorra, Portugal continental, Espanya peninsular i Balears; Canàries, Madeira, Açores, Cap Verd i illes Salvatges no s’hi inclouen, per tal com corresponen a la Macaronèsia, més afí a la flora nord-africana.

Resulta una eina molt útil per a sortides de camp, ja que no necessita connexió a Internet. Una vegada instal·lada, podem consultar-la des de qualsevol bosc, i aprendre botànica de manera mòbil.

arbol app[Imatge extreta de: http://arboretoluisceballos.blogspot.com.es/2016/03/semana-santa-en-el-arboreto.html]

 Podem cercar-hi un arbre:

1. de manera guiada (l’aplicació ens reprodueix les passes d’una clau d’identificació),

2. de manera oberta (nosaltres triem els criteris de cerca),

3. pel nom de l’arbre (científic, vulgar —basc, castellà, català, gallec, portuguès) o de la família.

Destaquem també que les fitxes dels arbres no només inclouen informació botànica, sinó també:

1. Curiositats relacionades amb llegendes, etimologia… És el cas del Celtis australis, del qual diuen que pot ser l’arbre de lotus llegendari de la mitologia grega.

2. Dades sobre figures de protecció d’algunes espècies; per exemple, el Taxus baccata és una espècie protegida per la legislació andorrana, espanyola i portuguesa.

Disseny i pertinència: fàcil, senzill, accessible

Qualitat i seguretat de la informació (estabilitat): alta

DIEC2

ico_androidico_apple

Amb aquesta app podem consultar el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans des del dispositiu mòbil en què l’instal·lem.

N’hi ha una versió gratuïta per a IOS i Android, mitjançant la qual la consulta es fa en línia; amb l’opció de pagament, per a IOS, ens descarreguem el diccionari al dispositiu mòbil, de manera que, per consultar-lo, no necessitem ni connexió a Internet ni xarxa 3G.

La versió gratuïta, que és la que hem provat, no inclou publicitat.

Els continguts de la base de dades no es poden extreure, reutilitzar ni reproduir sense autorització…. [per a més informació, vegeu Informació legal (breu)].

DIEC2

[Informació extreta de l’URL següent: <dlc.iec.cat>]

Anotació

Aprenentatge mòbil a Àsia: Corea del Sud i Filipines

mòbils Àsia
Us presentem una espipellada sobre alguns aspectes de l’aprenentatge mòbil a Àsia, extrets de la font següent: [UNESCO. Turning on mobile learning in Asia. Illustrative Initiatives and Policy Implications.  2012. Disponible a <unesdoc.unesco.org>].

La Universitat Oberta de Filipines, l’any 2004, va engegar uns programes d’ensenyament mòbil per a alumnes «on the go». Consistien en petits mòduls d’aprenentatge que incloïen continguts i preguntes a través de mòbil, amb tecnologia SMS (llibres de treball, qüestionaris via SMS, recursos d’àudio).

Corea del Sud, l’any 2011, va ser el primer país del món que va declarar un pla nacional per adaptar el llibre de text digital l’any 2015. Una de les finalitats d’això és proveir de les mateixes oportunitats d’aprenentatge els alumnes que no poden anar a classe per mor d’una discapacitat, per motius de salut, o perquè es troben a àrees rurals. Algunes companyies coreanes venen dispositius d’aprenentatge mòbil, plataformes: com ara la SK Telecom, que va posar en marxa la T Smart Learning, una plataforma d’aprenentatge mòbil —en principi pensada per a tauletes tàctils—, amb eines en línia, utilitzada en programes after-school per a anglès i matemàtiques.

Citació

Una definició d’aprenentatge mòbil

UNESCO logotip
«Mobile learning is learning that occurs in or outside of a classroom or formal education setting, is not fixed to a particular time or place, and is supported by the use of a mobile device. Mobile devices range from standard mobile phones to tablet devices and include personal digital assistants (PDAs), MP3 players, flash drives, electronic-book readers (e-readers) and smartphones (UNESCO, 2011).»

[Font: UNESCO. Turning on mobile learning in Europe. Illustrative Initiatives and Policy Implications.  2012. Disponible a <unesdoc.unesco.org>]

Affordance

Fernando Santamaría, a la seva presentació El uso del móvil para el aprendizaje, explica que un dels aspectes útils a l’hora de dissenyar l’aprenentage mòbil és «explorar las affordances de las tecnologías móviles».

No és senzill traduir el terme affordance, ni explicar-lo. Us presentem uns enllaços que pensem que us poden ser útils:

 A La recerca sobre la docència a la universitat: l’ús d’entorns electrònics en l’educació superior, de Begoña Gros i Paul Kirschner, suggereix el terme prestació. Us en citem el fragment següent, extret de la dita font:

«Es tracta d’un terme que va encunyar el 1975 J. J. Gibson, dins la psicologia ecològica, per explicar la visió —com veiem alguna cosa i com reaccionem davant d’això— sense tenir en compte el processament cognitiu. En primer lloc, diem que tenim una acció recíproca. […] En segon lloc, hi ha una parella percepció-acció. Veus alguna cosa i en conseqüència desenvolupes una acció.»

Tot seguit aquest text ens posa una sèrie d’exemples que aclareixen aquest plantejament.  Per exemple, pensem en un reproductor de vídeo…

«[…] molts infants l’han emprat per posar-hi els entrepans. El mateix artefacte, diferents usuaris: diferent prestació. Aquesta és la base. Reaccionem a alguna cosa.»

Us recomanem també la lectura següent: Affordances and Design, de Don Norman: article que enfoca el tema des de la perspectiva del disseny gràfic.

Sembla que un dels punts d’èxit de la tecnologia i les seves diferents aplicacions és tenir en compte aquest aspecte.