Enllaç

Ajuda per comprovar la idoneïtat d’una app

De vegades ens pot sorgir el dubte de si les aplicacions mòbils són les adequades per a la nostra tasca docent. Ho podríem solucionar estant sempre a l’última de totes les aplicacions mòbils, la qual cosa ni és operativa ni és fàcil, i gosaríem dir que tampoc no és possible…

El treball de Sísif

En lloc d’aquesta angoixa de pretendre estar sempre absolutament actualitzat, us recomanam  fer una mica de reflexió sobre el motiu que us empeny a  triar unes apps o d’altres: és la pura inèrcia?, o realment heu arribat a la conclusió que és la vostra millor opció?

Com a suport a aquesta reflexió, us oferim una adaptació en català de The great app checklist. Podeu consultar aquesta adaptació aquí.

Es tracta d’un document que inclou una llista de diversos elements relacionats amb l’ús d’aplicacions mòbils en la tasca docent, agrupats per aspectes com ara: el propòsit, la privacitat, l’adequació, etc. Serveix per guiar-vos a l’hora de determinar si l’aplicació mòbil en qüestió és bona per als objectius que us heu marcat com a fita.

Anuncis

Prohibició del mòbil a les aules

Sovint trobam que a les aules es prohibeix l’ús de segons quins dispositius mòbils, ja que es considera que són elements d’oci, i, per tant, una distracció.

Referent a això, al document de directrius de la UNESCO per a les polítiques d’aprenentatge mòbil (DPAM), es destaca que s’han de crear polítiques relacionades amb l’aprenentatge mòbil o actualitzar-ne les existents:

«No prohibir de manera general los dispositivos móviles. Las prohibiciones universales, a menos que se apliquen por motivos bien fundados, son instrumentos contundentes que normalmente obstaculizan las oportunidades educativas e inhiben las innovaciones en la enseñanza y el aprendizaje.»

Relacionat amb la preocupació d’altres «perills» de l’ús de tecnologia mòbil, la UNESCO indica la necessitat de promoure l’ús segur, responsable i saludable de les tecnologies mòbils:

«Como cualquier otra TIC, la tecnología móvil puede utilizarse para acceder a material inadecuado. Si caen en manos equivocadas, los dispositivos móviles pueden propiciar también comportamientos no deseables -como el acoso, el envío de mensajes violentos o de contenido sexual explícito y la interacción con personas peligrosas- que pueden agravar las desigualdades de género o de otro tipo. Sin embargo, como las escuelas no suelen prestar atención a las tecnologías móviles o las suelen prohibir, los educadores no han tenido la oportunidad de enseñar a los alumnos a utilizarlas de manera responsable. Las escuelas son un lugar idóneo para ofrecer asesoramiento acerca de los usos adecuados o productivos de los dispositivos móviles y, en muchos casos, es poco probable que los alumnos reciban ese asesoramiento en otro lugar.

»[…] Los datos examinados por la UNESCO indican de forma abrumadora que la prohibición de las tecnologías móviles en los sistemas formales de enseñanza no impide que los jóvenes las utilicen. En lugar de prohibirlos, las escuelas deberían aumentar la sensibilización de los alumnos para que utilicen los dispositivos móviles en condiciones de seguridad y eviten los peligros inherentes al acceso libre a la comunicación y la información, en particular un uso abusivo y la adicción a Internet.

»[…] Por último, existe una cierta preocupación acerca de los posibles riesgos para la salud relacionados con el uso de tecnologías móviles, como el forzar la vista al trabajar en pantallas pequeñas y la exposición a radiaciones electromagnéticas. Si bien la mayoría de las investigaciones realizadas ha llegado a la conclusión de que las tecnologías móviles son seguras, deberían investigarse activamente los presuntos riesgos para la salud, especialmente los derivados de su utilización a largo plazo (OMS, 2011).

»Medidas recomendadas:

»—Promover el uso responsable de los dispositivos móviles mediante la enseñanza de la ciudadanía digital.

»—Cuando sea posible, adoptar “políticas de uso responsable” en lugar de “políticas de uso aceptable”. Las políticas de uso responsable contribuyen a destacar y reforzar los hábitos saludables al tiempo que garantizan que los educadores no se vean obligados a controlar la utilización de los dispositivos móviles, una tarea en gran medida inútil para los instructores que pueden ver a cientos de alumnos en el aula en un solo día.

»—En contextos en que existe una grave preocupación porque el tiempo que se pasa ante la pantalla es excesivo o hay un abuso de las TIC, elaborar estrategias para equilibrar la interacción en línea y en la vida real. Además, diferenciar entre el tiempo productivo y no productivo, así como saludable y no saludable, que se pasa ante la pantalla.

»—Mantenerse al día de las investigaciones relativas a los posibles riesgos que entrañan las tecnologías móviles para la salud.»

I, a més, augmentar la consciència sobre l’aprenentatge mòbil mitjançant activitats de promoció, lideratge i diàleg:

«Las actitudes sociales negativas en relación con las posibilidades pedagógicas de la tecnología móvil constituyen la barrera más inmediata para la aceptación generalizada del aprendizaje móvil. En términos generales, se suele pensar en los dispositivos móviles (y los teléfonos móviles, en particular) como medios de entretenimiento, no de educación, por lo que este tipo de tecnología a menudo se descarta en las aulas por considerar que supone una distracción o un trastorno. Históricamente, el tamaño pequeño de las pantallas y los peculiares métodos de introducir información en los dispositivos móviles se han considerado también desventajas para su empleo en la enseñanza. Aunque estas opiniones están cambiando, debido en gran parte a los impresionantes avances tecnológicos y a la aparición de tabletas con pantallas de mayor tamaño, los encargados de formular políticas también pueden tomar medidas para educar a la población sobre las ventajas del aprendizaje móvil.»

Anotació

Aprenentatge mòbil a Àsia: Corea del Sud i Filipines

mòbils Àsia
Us presentem una espipellada sobre alguns aspectes de l’aprenentatge mòbil a Àsia, extrets de la font següent: [UNESCO. Turning on mobile learning in Asia. Illustrative Initiatives and Policy Implications.  2012. Disponible a <unesdoc.unesco.org>].

La Universitat Oberta de Filipines, l’any 2004, va engegar uns programes d’ensenyament mòbil per a alumnes «on the go». Consistien en petits mòduls d’aprenentatge que incloïen continguts i preguntes a través de mòbil, amb tecnologia SMS (llibres de treball, qüestionaris via SMS, recursos d’àudio).

Corea del Sud, l’any 2011, va ser el primer país del món que va declarar un pla nacional per adaptar el llibre de text digital l’any 2015. Una de les finalitats d’això és proveir de les mateixes oportunitats d’aprenentatge els alumnes que no poden anar a classe per mor d’una discapacitat, per motius de salut, o perquè es troben a àrees rurals. Algunes companyies coreanes venen dispositius d’aprenentatge mòbil, plataformes: com ara la SK Telecom, que va posar en marxa la T Smart Learning, una plataforma d’aprenentatge mòbil —en principi pensada per a tauletes tàctils—, amb eines en línia, utilitzada en programes after-school per a anglès i matemàtiques.

Affordance

Fernando Santamaría, a la seva presentació El uso del móvil para el aprendizaje, explica que un dels aspectes útils a l’hora de dissenyar l’aprenentage mòbil és «explorar las affordances de las tecnologías móviles».

No és senzill traduir el terme affordance, ni explicar-lo. Us presentem uns enllaços que pensem que us poden ser útils:

 A La recerca sobre la docència a la universitat: l’ús d’entorns electrònics en l’educació superior, de Begoña Gros i Paul Kirschner, suggereix el terme prestació. Us en citem el fragment següent, extret de la dita font:

«Es tracta d’un terme que va encunyar el 1975 J. J. Gibson, dins la psicologia ecològica, per explicar la visió —com veiem alguna cosa i com reaccionem davant d’això— sense tenir en compte el processament cognitiu. En primer lloc, diem que tenim una acció recíproca. […] En segon lloc, hi ha una parella percepció-acció. Veus alguna cosa i en conseqüència desenvolupes una acció.»

Tot seguit aquest text ens posa una sèrie d’exemples que aclareixen aquest plantejament.  Per exemple, pensem en un reproductor de vídeo…

«[…] molts infants l’han emprat per posar-hi els entrepans. El mateix artefacte, diferents usuaris: diferent prestació. Aquesta és la base. Reaccionem a alguna cosa.»

Us recomanem també la lectura següent: Affordances and Design, de Don Norman: article que enfoca el tema des de la perspectiva del disseny gràfic.

Sembla que un dels punts d’èxit de la tecnologia i les seves diferents aplicacions és tenir en compte aquest aspecte.