Citació

Una definició d’aprenentatge mòbil

UNESCO logotip
«Mobile learning is learning that occurs in or outside of a classroom or formal education setting, is not fixed to a particular time or place, and is supported by the use of a mobile device. Mobile devices range from standard mobile phones to tablet devices and include personal digital assistants (PDAs), MP3 players, flash drives, electronic-book readers (e-readers) and smartphones (UNESCO, 2011).»

[Font: UNESCO. Turning on mobile learning in Europe. Illustrative Initiatives and Policy Implications.  2012. Disponible a <unesdoc.unesco.org>]

Conceptes generals sobre aprenentatge amb mòbil

L’aprenentatge amb mòbil, també anomenat m-learning, és el concepte utilitzat per referir-se als ambients d’aprenentatge basats en tecnologia mòbil, i enfocats a impulsar i millorar els processos d’aprenentatge. Aquest terme pretén introduir innovacions tecnològiques, però no només es vol referir a la transmissió d’informació en la qual l’alumne és consumidor, amb el mòbil, de continguts elaborats pel professor.

Els dispositius mòbils s’han convertit en eines comunes, que ofereixen una àmplia gamma d’aspectes que poden incloure la docència i l’aprenentatge, amb la qual cosa els estudiants poden contribuir més activament al desenvolupament d’innovadors usos de la tecnologia, ja que es barregen amb altres aspectes de les seves vides en l’aprenentatge espontani, l’ensenyament de pràctiques i  la intersecció amb la vida quotidiana.

«[…] el aprendizaje móvil puede ser ampliamente definido como “la explotación de tecnologías ubicuas de mano, junto con las redes de teléfonos inalámbricos y móviles, para facilitar, apoyar, mejorar y ampliar el alcance de la enseñanza y el aprendizaje” (MoLeNet, 2009).»

»[…] MLearning, es la adquisición de cualquier conocimiento y habilidades mediante el uso de la tecnología móvil en cualquier momento y lugar (Geddes 2009)»

[Extret de: <redeforeu.blogspot.com.es>]

Els dispositius mòbils es poden definir com a petites computadores de la mida d’una butxaca amb capacitat de processament, connexió a Internet i memòria. Poden ser telèfons intel·ligents, tauletes tàctils, PDA, rellotges intel·ligents, etc.

Els sistemes operatius de tauletes tàctils i telèfons intel·ligents més generalitzats són els següents:

  1. Android 84,7% (a Espanya aquest percentatge arriba fins al 90,8%)
  2. iOS 11,7%
  3. Windows Phone 2,5%
  4. BlackBerry 0,5%
  5. Altres 0,6%
  6. Firefox OS
  7. Ubuntu Touch

Font: <http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_operativo_m%C3%B3vil>

Ja hem destacat els avantatges més importants de l’ús de tauletes tàctils a una entrada anterior, Ús de les tauletes tàctils en educació: avantatges. Les característiques més importants de l’aprenentatge amb mòbil i les seves capacitats són les següents:

  • Llibertat i flexibilitat d’aprenentatge (el que l’estudiant vol, quan ho vol).
  • Ús de jocs de suport en el procés de formació; per a la creativitat i la col·laboració.
  • Independència tecnològica dels continguts (no estan fets només per a un dispositiu concret).
  • Totes les activitats en línia, globals, estan disponibles en el dispositiu mòbil.
  • Navegació senzilla i adaptació de continguts al dispositiu i a la connexió.
  • Accés immediat a dades, avisos i comunicació amb contactes.

L’aprenentatge obert o l’ensenyament flexible pren protagonisme amb l’aprenentatge amb mòbil. Aquest aprenentatge dóna una importància especial a la construcció de coneixements i al desenvolupament d’habilitats de manera autònoma per part de l’estudiant.

Via: Redefor Europa
<http://redeforeu.blogspot.com.es/2013/01/mobile-learning.html>

Affordance

Fernando Santamaría, a la seva presentació El uso del móvil para el aprendizaje, explica que un dels aspectes útils a l’hora de dissenyar l’aprenentage mòbil és «explorar las affordances de las tecnologías móviles».

No és senzill traduir el terme affordance, ni explicar-lo. Us presentem uns enllaços que pensem que us poden ser útils:

 A La recerca sobre la docència a la universitat: l’ús d’entorns electrònics en l’educació superior, de Begoña Gros i Paul Kirschner, suggereix el terme prestació. Us en citem el fragment següent, extret de la dita font:

«Es tracta d’un terme que va encunyar el 1975 J. J. Gibson, dins la psicologia ecològica, per explicar la visió —com veiem alguna cosa i com reaccionem davant d’això— sense tenir en compte el processament cognitiu. En primer lloc, diem que tenim una acció recíproca. […] En segon lloc, hi ha una parella percepció-acció. Veus alguna cosa i en conseqüència desenvolupes una acció.»

Tot seguit aquest text ens posa una sèrie d’exemples que aclareixen aquest plantejament.  Per exemple, pensem en un reproductor de vídeo…

«[…] molts infants l’han emprat per posar-hi els entrepans. El mateix artefacte, diferents usuaris: diferent prestació. Aquesta és la base. Reaccionem a alguna cosa.»

Us recomanem també la lectura següent: Affordances and Design, de Don Norman: article que enfoca el tema des de la perspectiva del disseny gràfic.

Sembla que un dels punts d’èxit de la tecnologia i les seves diferents aplicacions és tenir en compte aquest aspecte.

Petita reflexió teòrica

Acevedo, J. (2006): Introducción al mobile learning: enfoque teórico.

Aquesta presentació, de Juan Acevedo, ens ofereix algunes idees que ens han semblat útils per centrar una mica el tema de l’aprenentatge mòbil.

Considera l’aprenentatge mòbil com un enfocament nou per dur l’aprenentatge electrònic (e-learning) als dispositius mòbils de mà més comuns.

Planteja dues qüestions importants:

1r. Els dispositius mòbils són menys còmodes que un PC per fer-hi feina.

2n. La gent està disposada a aprendre a qualsevol banda, realment? Al parc, a una cafeteria, a un avió (diu, literalment).

La seva conclusió és que l’aprenentatge mòbil complementa tant l’aula com l’aprenentatge electrònic. No pensa que els pugui fer desaparèixer, ni que pugui substituir-los.

mobile spock